Home

..algo falla, algo falla….y tú decías …es lo normal……(Las Ruedas)

(aquest és un post de l’espai d’oci i aprenentatge actiu ZKF, ja desaparegut)

Algun dels vostres fills té problemes per a estudiar?…vosaltres mateixos teníeu problemes amb el mateix?….penseu que sou més de corrent artístic?….us concentreu millor estant en moviment o amb un silenci total?

Cadascun de nosaltres aprenem i resolem els problemes de diferent manera perquè tenim diferents personalitats i en funció d’elles tendim a fer les coses que se’ns donen bé i evitar les que se’ns donen malament. Açò si, tots tots tots tenim habilitats que podem fer servir per a millorar el nostre rendiment acadèmic o les nostres capacitats en qualsevol camp. La clau està a trobar què mètode d’estudi s’adapta millor a nosaltres. I ja està. Així de fàcil.

Hi ha qui és més hàbil amb les mans i qui ho és més amb les matemàtiques per exemple ( pensament abstracte). Cercant en la xarxa podeu trobar multitud de classificacions, des de la VARK (visual, oral-auditiu, lecto-escriptor i quinestèsic) fins a la classificació de David Kolb (convergents, divergents, assimiladors i acomodadors), passant per Felder que distingeix entre actius, reflexius, sensitius, intuïtius, visuals, verbals, seqüencials i globals.

A pesar que existeixen moltes classificacions, tots els autors coincideixen que tots els tipus es donen en nosaltres però tendim a sentir-nos més còmodes amb el qual més s’acobla a la nostra manera de processar la informació.

Sembla una ximpleria però si al teu fill el que li agrada és tocar les coses i la seua o el seu profe només parla i parla sense permetre-li palpar i manipular, segurament s’avorrirà en les classes i perdrà l’interès per aprendre. De la mateixa manera, si el que li va és el visual, haurà de visualitzar les coses per a aprendre-les de manera efectiva i no li agradarà memoritzar textos.

Ací és on els pares hem de jugar un paper actiu proporcionant als nostres fills les eines necessàries perquè puguen gaudir amb l’aprenentatge fent-los part activa de l’acte d’aprendre que per definició mai pot ser passiu.
mapa mental

A mi sense anar més lluny mai em va agradar la història fins  fa relativament poc, i possiblement es dega al fet que sóc tremendament visual i activa en l’aprenentatge i la història sempre em va semblar massa passiva i auditiva com per a entretenir-me.

Una de les meues filles té especial predilecció pel visual així que estic introduint-la en les meravelles dels mapes mentals.

Aquesta setmana tenia examen de coneixement del medi i el tema era la Comunitat Valenciana. Hi havia un munt de dades que recordar i ella té bona memòria però volia ensenyar-li a estudiar sense memoritzar.

Es tracta d’un tema supervisual o siga que no em va costar gens que començara a dibuixar el seu esquema.

Li vaig explicar com començar, encara que ella va prendre  les seues pròpies decisions: jo li digué des del centre i ella començà des de dalt i de manera radial va anar expressant les idees principals per a anar aprofundint cada vegada més. Va estar dibuixant i creant el seu mapa sense dir ni mu durant una bona estona i després ja no va haver de memoritzar gens. Se li havia quedat tot gravat d’una manera nova i molt més divertida.

Ja heu vist el resultat.

No té perquè ser bonic. Simplement ha de divertir-los perquè està demostrat que és la manera més efectiva d’aprendre. I açò es deu al fet que la nostra ment aprèn i recorda coses barrejant pensaments racionals i emocions, combinant idees racionals amb irracionals en aqueix espai elàstic de la imaginació i la creativitat. Si associem estudiar amb un mal record, no ens agradarà res fer-ho. I al contrari, si associem estudiar amb fer alguna cosa que ens agrada i gaudim aprenent, llavors, la nostra curiositat i ganes d’aprendre no tindran límits.

Us recomane aquesta tècnica fins i tot per a aclarir-vos vosaltres amb qualsevol problema…no sé, tasques casolanes, amb la llista de la compra, per exemple, o amb els compromisos socials  setmanals (extraescolars, etc)…veureu com us costa molt menys retenir la informació i sobretot, com mentre realitzeu el mapa descobriu un munt de recursos que d’una altra manera us hagueren passat desapercebuts.

Passos per a crear un mapa mental:

1. Tema central en el centre de la fulla i si és una fulla ben gran millor.

2. En el sentit de les agulles del rellotge anar col·locant les idees secundàries unides a la idea principal amb branques que no siguen lineals. Començar per exemple per la una i deu…la meua filla es va posar en majúscules les coses més importants i en minúscules les menys, però també es pot fer per colors, per grossors, textures, tipografies…

3. Utilitza tantes eines com se t’ocórreguen: dibuixos, fotos, post-its….no limites les teues possibilitats o les del teu fill. Si eres més visual tendiràs a usar imatges mentre que si eres del tipus lectoescrptor segurament optaràs per les paraules. En qualsevol cas les idees s’han de plasmar de la manera més senzilla possible. Una paraula o dues haurien de bastar per a definir cada idea o concepte.

Al final es tracta de posar en el paper una xarxa de dades de la manera més propera a com les estructura el nostre cervell: connectant-les amb les que ja tenim i coneixem, trobant elements comuns, agrupant, classificant. El resultat queda imprès en les nostres ments per sempre.

Ah, i si us ve de gust hi ha moltes eines en la xarxa per a fer mapes online. Si punxeu ací podreu descobrir algunes.

Bon profit!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s